1990 Biografia artística
GORETTY POMÉ, membre del col.lectiu d´artistes de La Pobla de Segur i del Pallars. Expositora desde 1986 tan col.lectivament com individualment en diferents sales de Catalunya.
El geni pictòric de Goretty sense dubte, va nèixer amb ella. De nena, en la seva vila, La Pobla de Segur, contemplava amb inquietud i mirada fixa els moviments que les mans de dos mestres, Enric Porta i Miquel Villà traçaven en els seus quadres. No va trigar a sortir a la llum la inquietut continguda. Quan només tenia 10 anys va guanyar el seu primer premi de pintura en un concurs nacional, la dotació del qual era considerable per aquell temps. En aquella obra ja es presentia un nou geni de l´art en autèntica armonía amb la natura; allí van quedar plasmades les textures i els moviments naturals de l´home amb la seva implicació en la vida quotidiana.
Éssent així, de nena, Goretty va saber comprendre la necessitat de l´estètica de l´art quan la seva profesora de dibuix, Francesca Pociello, amb savi missatge i ma ferma, tècnica i animosament li va transmètrer.
De profunda sensibilitat, la seva imaginació figurativa va quedant patent en els olis de singular bellesa on conjuga l´harmonia pictòrica amb l´expressió poètica dels seus estimats paisatges poblatans.
Als divuit anys, Goretty lluita pel seu futur amb l´art I la docència. Pot-ser aquest va ser el seu any més critic, però també el més decisiu: crític doncs el seu temps l´havia d´omplir amb els seus estudis de magisteri i decisiu doncs aquell any va concloure la seva primera obra en la que apareix el principi del que avui es coneix com la seva “tècnica mixta sobre fusta”.
És l´any següent quan Goretty, després de trencar amb alguns esquemes tradicionals, es matricula a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, anteriorment Escola Sant Jordi, iniciant d´aquesta manera la seva carrera a les Belles Arts. Durant aquell temps torna a deixar patent la seva pinzellada en aquells bodegons sobre tela i blaus deformats.
Però l´art de Goretty va més enllà, vist en els dos sentits del temps, i no solsament pel que representa, que es pot denominar “pintura llunar o planetària”, també pels elements de base que empra de la propia natura en el seu origen, com terres, pigments (color en pols) i altres substàncies minerals, així com la pròpia elaboració dels olis que aplica.
Tot això configura la seva tècnica, el seu secret, la seva intimitat, la seva bellesa, la seva poesia i un enorme sentiment geològic, al temps que transmet aquell visible missatge de sensibilitat i suprema exaltació a la natura en el seu origen més pur. Goretty s´inspira en el Congost de Collegats, encara que el seu primer descobriment, el va trobar en la pintura rupestre.
Revel amb les exigències tècniques dels altres, Goretty va anar perfeccionant la seva pròpia amb escrupulosa delicadesa fins arribar a aquella conclusió que inequivocament s´aprecia en tota la seva obra: natura-matèria, matèria-tècnica, tècnica-art, art-natura. Aquestes associacions son l´art, la visió, i els sentiment profunds d´un geni que utilitza la matèria per a mostrar-nos l´esperit sublim de la mateixa.
A. Yagüe Marinas
Desembre 1990
Comentaris recents