Goretti Pomé: artista plàstica i visual.
Infantesa:
Goretti Pomé va néixer a la Pobla de Segur el 8 de juliol del 1968, ja des de molt petita va tenir una gran sensibilitat per l´art i anava a veure com pintaven els mestres Enric Porta i Miquel Villà per la preciosa vall del pre-pirineu que emmarcava la seva vila. Quan tenia onze anys va guanyar un premi nacional de collage organitzat per la casa Nestlé sobre el tema “les autopistes de la comunicació” i va ser el moment essencial per a potenciar el seu art. Els seus professors li van regalar un cavallet, una tela, i una caixa de pintures a l’oli i la casa xocolatera, un diploma i una bona xocolatada per a tota l’escola. Aquell dia van ballar sardanes tots els alumnes del Col.legi Sagrada Familia i van animar a Goretti que pintés aquella tela que fins llavors estava en blanc. A final de curs el quadre va prendre la forma d´una vista de la Pobla de Segur des del Pont de Claverol, un tema molt estimat per ella: el seu poble.
Adolescencia:
Li agradava molt la descoberta de fets i persones i així les seves amistats van anar variant. Però això semblaria una contradicció si sabessim que també anava moltes estones sola a caminar entre els arbres dels voltants de Pobla. Li agradava observar la natura i sentir-s´hi sumergida.Va estudiar el batxillerat (llavors BUP i COU) al Col.legi Sagrada Família de La Pobla de Segur, va fer l´especialitat de ciències pures doncs li interessava molt l´art i la tecnología. Ja desde petita li agradava molt fer plànols de cases i edificis però va estudiar magisteri a la ciutat de Lleida, llòc on només va residir un any de la seva vida degut a la força que ja sentia dins d´ella mateixa envers l´art. Aquell any va col.laborar en un laboratori fotogràfic fent retòc de fotografía i fotomuntatge. I també va escriure molts poemes en moments de soletat. Aquells poemes els va dedicar a la seva mare. A nivell pictòric va fer pocs quadres. Va pintar paisatges interiors i experimentacions tècniques amb diferents materials. Va realitzar bastants dibuixos al carbó de companys i companyes de la residencia on vivía.
Joventut:
Va anar a Barcelona per estudiar Belles Arts en la universitat. La força interior era més intensa que mai i tot allò explotà en una obra amb tota l´energia que ella portava de la seva estimada terra pallaresa. Coves, pedres, fossilitzacions i grans momets de silenci en l’espai còsmic la conduïen a pintar estels i instants imaginaris en el cel. Apareixia ja en la seva obra el contrast del cel i la terra com a elements fonamentals. Mentre estudiava va treballar en l´àrea d´informàtica en la central d´una entitat financera i va trobar allí tota la tecnología que no li oferien els seus estudis universitaris. Va ser membre de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Artistes Plàstics durant un tres anys i això li va oferir l´oportunitat de conèixer molts artistes i molta obra. Allí va organitzar moltes exposicions col.lectives tant de pintura com de fotografia. Això la va conduïr a coordinar les exposicions d´un espai de la Caixa. Allí va conèixer a l´escultor Josep Mª Subirachs, i als poetes Carles Hac Mor i Esther Xargai. El concepte d´aquest espai era d´exposar obra contemporània. La seva formació durant aquests anys era realment plena de contrast, però això li va ser molt enriquidor. Va treballar en una productora de cinema d´animació com a dissenyadora de color de les diferents produccions que s´hi van realitzar. Allí va conèixer actors catalans i van fer alguna col.laboració junts, com per exemple amb Xavier Serrat, que juntament amb el compositor Josep Roig i l´escenògrafa Rosa Pascual van presentar l’exposició “tensions dels homes”.El cinema, la fotografía, el vídeo digital i el disseny gràfic van anar prenent llòc en els seus camps d’interès . Va acabar la seva llicenciatura i va fer el doctorat sobre la tecnologia de la realitat virtual com a eina a favor de l´expressió artística. A partir d´aquell moment va col.laborar escribint per la revista Autocad Magazine tot un monogràfic sobre realitat virtual. Va col.laborar amb RTZ (empresa informática dedicada a la realitat virtual) i va fer un treball d’investigació pel Departament de Tecnologia de la Universitat de Barcelona, realitzant un projecte de realitat virtual amb el programa VRT de Superescape (cedit durant un mes per RTZ) i exposat per les Festes de la Mercè a l’escola Massana.
Actualitat:
Professora del batxillerat artístic a les Escolàpies-Llúria de Barcelona. Dóna classes de dibuix, pintura, disseny, tècniques gràfico-plàstiques i imatge. L´especialitat que està potenciant és el vídeo digital.
La seva obra: amor a la natura. Parteix de la base de que l´home es natura i per això l´ha de respectar i estimar. Durant tots els anys de treball pictòric en la seva obra apareix la natura com element fonamental I l´home com a perill per a la mateixa natura i finalment com a perill per ell mateix. Una de les seves darreres produccions es titula “clònics” i planteja el problema de que l´home vulgui copiar o alterar la seva mateixa natura de manera que s´en perdria l´essència.
Goretti es crítica davant aquests fets i els denuncia. La seva veu es fa sentir amb imatges que expliquen el que sent i pensa de forma molt directa i amb un concepte de bellesa que sempre queda com a denominador comú de la seva obra.
Actualment treballa ” l´autoconeixement ” com actitud de vida.
Comentaris recents