2000 Origen – clònics: Ramon Casalé

GORETTY POMÉ. RETORN ALS SEUS ORIGENS

 quadre-goretty-2000-triptic

“La imatge serveix per a desxifrar, per a comprendre, per a explicar…, la imatge, que s’assimila primer a la percepció, és també pensament”. 

Jean Paul Sartre.

La imaginació. 1979 

El motiu del títol d’aquest text de presentació de l’exposició de Goretty Pomé, és degut  a que he cregut convenient ressaltar la circumstància de que l’artista torna a mostrar la seva obra  al lloc on va nèixer. El voler evocar un passat recent, sempre és important, doncs és l’inici del llarg camí que s’ha tingut que recórrer fins arribar a l’actualitat.  Han passat 10 anys de la darrera exposició individual a les sales del Comú de Particulars de La Pobla de Segur. No hauria transcorregut molt de temps si ens referíssim a un artista ja consolidat, que portés 40 ó 50 anys creant, però en canvi, es tracta d’una artista jove que només fa una quinzena d’anys que es dedica a les arts plàstiques, i per tant, l’evolució experimentada en aquest  període de temps és notable. Poc a poc ha anat madurant com a pintora, ja que sempre s’ha preocupat per experimentar i buscar  materials que li proporcionessin noves perpectives plàstiques.  El seu, és un treball plenament creatiu, de constant recerca, d’anar investigant fins a trobar el que desitjaTot i no fer gaires anys que la coneixo personalment, la seva obra sempre m’ha interessat, sorprenent-me cada cop que mostra una nova exposició, doncs és una artista que sempre es preocupa per tot allò que l’envolta, que té les idees molt clares i que sap molt bé el que vol. Després, aquestes inquietuds es traslladen a les teles, a les fustes o a altres suports. Faig menció d’aquest fet, perquè em trobo sovint amb artistes joves -i a vegades no tant joves- que no saben el que volen, deixant-se arrossegar per les modes imperants del moment. Per tant, quan observo a un artista que és conseqüent en els seus plantejaments i a més ho fa amb determinació i voluntat, em produeix una gran satisfacció.  Això, és precisament el que em succeeïx amb Goretty Pomé. Comentar 10 anys de pintura podría ser complicat si fos un tipus d’obra de caire reiteratiu, o bé, que tingués un exigu interés creatiu, però com no es dona aquesta particularitat per part de Goretty , m’és agradable fer-ho, sobretot quan observo l’evolució experimentada en aquest període, on la coherència i l’homogeneitat són evidents, sense produir-se canvis sobtats, només els necessaris. Hi apareixen diversos factors ambientals, relacionats ambe l’entorn més immediat, a banda del que ocórre al món. Tot això resta inclòs en les obres a través de l’aplicació acurada de la matèria, el color, el gest i la forma. Com l’espectador podrá comprovar, totes aquestes circumstàncies les trobará incloses en l’exposició.  L’obra de Goretty  Pomé té dos protagonistes principals: l’èsser huma i la natura. En totes les peces sempre apareixen aquest dos referents, que com és obvi, van junts.     En les primeres obres que realitza a principis del noranta, prevaleixen els elements relacionats amb la natura, des d’una perspectiva arcaica, o sigui, predomina tot allò primigeni, l’origen de l’home i el seu entorn, sempre relacionat amb la terra, tal com succeeïx amb les sèries Escletxes, Sediments o Fragments, entre d’altres. Són un testimoni d’aquesta estimació per la naturalesa, per a tot alló viu. Una natura que el mateix home transforma de manera inconscient i irreflexiva, sense importar-li les conseqüències futures, només li interessa els beneficis econòmics  que pugui obtenir.  A mitjans dels noranta, Goretty Pomé representa la figura humana a través d’una simbología molt determinada. A vegades ho fa denunciant un fet, d’altres apareix un personatge principal relacionat amb la propia artista o tan sols és un testimoni viu del moment actual. 

 

Ja en les darreres exposicions els elements figuratius están  pròxims a la relació entre la vida i la mort. La idea de gènesi apareix amb les recents peces que fan referència a la clonació -a l’obtenció d’èssers vius  idèntics-, en contrast amb obres anteriors on prevaleixia  el concepte d’extinció dels diferents elements que composen la natura i que paulatinament tendeixen a desaparèixer, sobretot per qüestions ambientals, tal com ho veiem amb les flors marcides o amb l’adveniment dels xipresos.   Durant aquesta dècada, Goretty  ha anat endinsant-se amb un discurs, que jo definiria com a antropològic, doncs li interessa molt l’estudi dels orígens  i l’evolució biològica i cultural  de l’home, sobretot quan fa referència al medi natural. Per tant, la millor manera de donar a conèixer aquestes ansietats interiors, és el.laborar unes obres on hi hagi d’alguna manera el concepte de denùncia social, com és el cas de la sèrie Clònics, on observem uns objectes en forma cònica o unes flors col.locades verticalment fent filera i totes elles de les mateixes dimensions, que recorden aquest món relacionat amb la genètica i del que ara se’n parla molt. El problema és que no sabem com evolucionará, només desitjo que aquests futurs experiments amb èssers vius tinguin una finalitat cientifica positiva i no s’utilitzin per a fins incorrectes i destructius que tant podrien perjudicar a la humanitat. 

Com podem contemplar, Goretty  es manifesta amb rotunditat davant aquesta situació que ens produeix una certa angoixa. Ella ens demostra, una vegada més, que els artistes gaudeixen d’una sensibilitat extrema, i per tant, això fa que siguin tant diferents de la resta dels mortals. 

Ara bé, no només la figuració a nivell conceptual és important sinó que el color i la matèria també adquireixen protagonisme. Els colors predominants són els terres, els ocres i els grocs, que barrejats amb els diferents tipus de materials incorporats -òxids, sorra, pols de marbre, ferro, coure, metacrilat i fusta- configuren un mosaic compositiu quasi bé tridimensional. Tant el color com la matèria es relaciones perfectament amb la natura.  

En resum, Goretty Pomé pretén transmetre a través d’aquesta exposició el que sent i el que pensa respecte l’home i la seva relació respecte a la natura. Que millor manera de representar-los mitjançant la pintura, ja que d’aquesta manera pot mostrar quines són les sensacions que l’envaeixen. Ens podem sentir doncs, afortunats  de tenir entre nosaltres l’obra d’una artista que estima la seva professió i que ara ens permet  gaudir-ne 

Ramon Casalé 2000

Associació Internacional de Crítics d’Art  

quadre-goretty-2000-triptic21

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s